El submarí

Un dels records més frescos que tinc de la meva etapa a la facultat de Biblioteconomia, quan era l'Escola i només estava adscrita a la Universitat, és el moment en què, mentre repassaves el pla d'estudis de segon curs, veies el nom de l'assignatura "Pràcticum I". De cop i volta, obries els ulls i deduïes que, darrera d'aquest nom suposadament llatí, hi havia una assignatura eminentment pràctica, i exclamaves: "Bien! Per fi una mica d'acció!".

Com anavem, d'errats! El pimer dia de classe amb aquesta assignatura, t'explicaven el seu funcionament: en grups de dos com a màxim, aniríem fent voltes per tot de centres (biblioteques, arxius, centres de documentació, mediateques, etc...), anotant-ne una sèrie de dades bàsiques: el nom, el nombre de punts de lectura, personal, existència o no d'un catàleg col·lectiu o el nombre d'suuaris que hi havia en aquells moments.

I tu pensaves: "Buenoooooo, ara em tocarà anar a fer voltetes per la City a la recerca de biblioteques per disseccionar...".

Per sort, la meva companya en aquesta assignatura, la co-autora d'aquest blog Cristina, va agafar les regnes de l'assignatura i en un rampell de genialitat (molt poc comú en mi mateix), va proposar el següent:

- "Ho podríem fer junts. Pels centres no et preocupis: agafarem els que estiguin més a prop de casa meva".

En aquell temps, ella vivia al carrer Galileu, força a prop de la seu antiga de l'Escola (el recinte de la Maternitat) com de la nova (a dos passos de l'estació de Sants). Així, els centres que vam acabar escollint (a excepció de dos) estaven al barri de Sants. I el primer en caure va ser la Biblioteca Pública del Vapor Vell.

Tot xino-xano, ens vàrem encaminar cap a la biblioteca amb una instrucció que ens van deixar molt clara els de l'escola: feu veure que sou usuaris. No entreu com si fóssiu aprenents de professionals de la informació. Sobretot, el que sou és usuaris. I vinga, com dos usuaris vam entrar a la biblioteca i ens vam situar en una taula prou allunyada del taulell com perquè el personal no pogués veure (en teoria) que érem de Biblioteconomia.

I aquí ve l'explicació del títol del post: a l'hora d'omplir els dos fulls que ens havien donat a la facultat amb les dades que ens demanaven, el que fèiem era aixecar el cap de forma ostensible (si haguéssim tingut el coll de ET hagués estat més fàcil) i tornar-lo a baixar ràpidament per escriure als nostres fulls. O sia, per exemple jo aixecava el cap, l'anava movent de dreta a esquerra lentament i després el baixava per escriure "25 punts de lectura" al meu full. Lògicament, què creieu que van pensar les dues bibliotecàries quan van veure a dos nois amb carpetes de la UB (ui, quin fallo!) que anaven estirant el coll i apuntaven coses en un full? Se les veia joves, de manera que possiblement elles ja ho devien haver fet. Però no van dir res.

La cosa no hagués passat a majors si no hagués estat per la curiositat i l'afany d'aprendre de la Cristina. Suposo que desitjosa de comprovar els seus coneixements en matèria de catàlegs en línia, es va dirigir tota convençuda cap al catàleg informatitzat de la Biblioteca. Posant-se amb determinació davant del teclat, va decidir fer una cosa que ni el Caçador de Cocodrils en els seus millors moments: un remote. Donat que el catàleg era el de la Diputació, la cosa li va sortir bé, i es va trobar consultant el catàleg col·lectiu de la Diputació, amb localitzacions tan llunyanes com Sitges o Premià de Mar ;-).

Això sí, calia acabar de jugar i tornar a deixar-ho com estava. I aquí va ser on va passar la tragèdia: la Cristina, enlloc de tornar al catàleg del centre, senzillament es va desconnectar. És a dir, va deixar literalment el punt de consulta sense accés al catàleg. Ni el del centre, ni el de la Diputació, ni el de la Vila dels Barrufets. Absolutament res. I com que calia fer alguna cosa, la Cristina es va encaminar cap al taulell de referència i, mirant a les bibliotecàries amb aquella cara de bona noia que sap fer, va deixar anar el següent:

- "Perdona, però sembla que no funciona..."

Imagineu la cara de la pobra bibliotecària que, pensant-se que el catàleg s'havia penjat o qualsevol altra tonteria, va veure com havia de tornar a iniciar la sessió mentre nosaltres tornàvem, amb el cap cot, de dret als nostres llocs per agafar els papers i les motxilles i sortir cagant llets d'allà.

No cal dir que ens van aprovar l'assignatura (amb bona nota), i que d'anècdotes als centres on feiem aquest "pràcticum 1" n'hi ha més, que de ben segur acabarem explicant aquí.

El link
The famous naked librarians: una interessant col·lecció de fotos de dones despullades (yum yum) amb temàtica bibliotecària (o sia, mentre surtin llegint, ja va bé). Interessant en un món com el nostre, tan feminitzat tradicionalment.

Escoltant...
La banda sonora original de Lost.

1 comentarios:

  1. :D
    La memòria et falla una mica: de fet, em sembla que quan em vaig adonar que no podia sortir-me'n, et vaig demanar ajut i tu vas desconnectar del tot el catàleg...però de totes maneres la cara de la bibliotecària quan es va apropar al catàleg va ser..va ser...irrepetible. Només per això ja va valer la pena pifiar-la :DDDDDD

    ResponderEliminar

 

Twitter

About