No només futbol

Estudiar catalogació i classificació amb en Gascón estava bé, però no ho era tot. Com tampoc ho era el futbol, aquella activitat tan dolenta per la salut física, tal com va demostrar en Pini el dia que les seves costelles van tocar a terra estrepitosament. Pupiiiiita...Aquell dia no només semblava Chiquito de la Calzada anant a l'estació, sinó també el geperut de Notre Dame intentant agafar apunts sobre els orígens de l'escriptura. Tot s'ha de dir, i és que malgrat les àrdues aventures futboleres d'en Pini, mai el van perseguir per linxar-lo, i l'experiència li va servir com a entrenament del que vindria més tard, el Soccerama, del que seria porter durant una bona colla d'anys...tots els anys que hi va jugar, de fet. Així doncs, podem dir que en Pini és una portera? (amb el meu respecte per a aquesta professió, però tòpics no només hi ha sobre bibliotecaris). Bé, deixem-ho aquí, perquè per la meva experiència els bibliotecaris (en masculí, sí) tenen una alta tendència al safareig; potser algun dia Frikitecaris farà alguna enquesta sobre aquesta qüestió...

Com deia. No només de catalogació, classificació i futbol vivíem aquells Estudiants Aspirants a Bibliotecari. També estaven les tardes al laboratori d'informàtica, amb les nostres primeres aproximacions a les macrocerques booleanes amb Dialog, els primers capbussaments a Medline o alguna temptativa a Internet, que tot just començava a difondre's en aquestes contrades. En aquelles tardes d'apatia ens dedicàvem a tasques molt lucratives. Un company de classe, popular per la vistositat de les seves camises, instal.lava com a tapís dels ordinadors de l'aula el patró de la camisa que portava aquell dia. Vestia el laboratori d'uniforme i alegrava el panorama. Era comú de tant en tant picar-nos entre nosaltres: posar a un company missatges d'error ficticis com Chung error. Press Ctrl+Alt+Supr perquè es desconectès i marxès emprenyat, o intercanviar als teclats de l'aula annexa tecles contígües, particularment usuals, com M per N, i B per V. Escriure així no era fàcil... També jugàvem durant hores a fer monigots amb el Paintbrush, fet que va derivar a la creació de la The Paintbrush Company.Les anècdotes allà són gairebé infinites. Què voleu, encara no havíem descobert el solitari, i d'alguna manera havíem de mantenir la nostra única neurona desperta. També recordo un profitòs dia al laboratori en què em vaig adormir escoltant la monòtona veu d'un professor i ell, en adonar-se, començar a cantar en veu forta per atraure la meva consciència a la realitat de les quatre parets on èrem. Ho va aconseguir, així com va aconseguir atraure la consciència de tota la classe cap a mi. Eren tardes d'hivern i pluja, on la nostra major activitat cerebral es produïa mirant per la finestra els jardins de Maternitat i passant-nos notes entre nosaltres, activitat permesa pels profes perquè ni un -ni un- mai ens va cridar l'atenció, tot i que sèiem a primera fila i ens hi passàvem tota la tarda. Perquè després diguin que els bibliotecaris no són permissius...
Estranyament, no recordo que en Pini infectès amb algun virus estrambòtic aquells ordinadors, tasca en què es va convertir en un especialista, com a mínim amb el meu pobre ordinador domèstic que patia les seves tortures. Estranyament també, ara és webmaster de la FBJL, i pel que sé, els ordinadors encara estan en peu sense gaires desperfectes. Una clara mostra de què l'evolució positiva és possible.

L'acudit


8 comentarios:

  1. ¡Primer!

    Falta el perfil futbolístico del Pini:
    http://www.soccerama.tk/2004/page.php?secc=plantilla&page=index&player=enric

    El chiste de Calvin y Hobbes es magnífico. Como siempre. :-)

    Me he jartao de reírme. Sobre todo con lo del profe que te cantó cuando te quedaste dormida. Pa haberte visto... :-))))

    Besoooos. :-*********

    ResponderEliminar
  2. Uy, no me tientes que pongo el enlace directo a las fotos del Pini en el vestuario después de un partido...
    Todo verídico, incluyendo mi siesta durante la clase de Fuentes de información sobre ciencia y tecnologia...y su puesta en escena para despertarme. Eso sí es improvisación (por su parte, claro), o es que se le dormían mucho y ya sabía cómo animar al personal...

    Besitos

    ResponderEliminar
  3. ¿Y qué cantó? ¿Algo como esto?

    Duérmete niña,
    duérmete ya,
    que vendrá la bibliotecaria
    y la CDU te cantará.


    XDDDDDD

    Besooos. :-****

    ResponderEliminar
  4. ¿Que una bibliotecaria te cante la CDU?

    XDDDDDDDDD

    No me acuerdo, pero esa canción sería un preámbulo para una pesadilla fijo fijo fijo.
    Mejor que en Guantánamo, oye, más barato, efectivo y no dejaría rastros. Por cierto, ¿¿la mujer de Bush no es bibliotecaria?? aaaay...

    ResponderEliminar
  5. ¿Es bibliotecaria? Bibliotecaria lipstick, supongo. ¡Qué desprestigio pa la profesión! Y ya podría haberse molestado en que su marido lea algo, o por lo menos lea los libros al derecho. (Quien haya visto Fahrenheit 9/11 lo entenderá.)

    Besoooos. :-********

    ResponderEliminar
  6. Dormirte en clase... principiante.

    Yo me dormía, roncaba, abría los ojitos y tenía aluciaciones con lo que creía que escribía el Gascón en la pizarra... y una vez me sonó un despertador que llevaba en la mochila...

    Que verguencisima pasé...

    Buenisimo el chiste de Calvin. ;)

    ResponderEliminar
  7. Ah, bienvenida a la blogosfera. ;)

    ResponderEliminar
  8. Gracias por pasarte por aquí, Blackonion, otro frikitecari pal saco! :D

    La verdad es que me he dormido muchas veces en clase...sobre todo en filología, que llegué a pensar que tenía narcolepsia ;) (la realidad era lo mucho que me motivaba según qué). Pero que me sonara un despertador...lo que no te pase a ti...

    ¿Tú también has tenido al Gascón? Deja huella en nuestras vidas :DD

    Besiiiiiiiitos

    ResponderEliminar

 

Twitter

About