Podcasts: més enllà del teclat

Agafo el testimoni d'aquest blog durant les vacances de nadal, aprofitant que tinc temps lliure i ganes d'escriure. Tot i això, hi ha altres alternatives de fer arribar les anades d'olla de la gent a través d'Internet. I una d'elles és el podcasting.

Un blog no deixa de ser una expressió escrita, i si no tens certs coneixements intrínsecs de codificació de pàgines web, no pots sortir-te de certs paràmetres, de manera que les anades d'olla es cenyeixen normalment al plà escrit. Però no en el podcasting. Gràcies (?) a les noves tecnologies, qualsevol aprenent de Luis del Olmo pot gravar la seva versió de Protagonistas en el seu ordinador i difondre-la través d'Internet, esperant que algun habitant de Quito o algun estudiant d'espanyol de Wollongong els acabi escoltant.

I, com no podia ser d'altra manera, també les biblioteques s'han apuntat al carro.

No cal dir que els veritables pioners d'aquest camp dins del library science han estat els nord-americans (What else?, que diria en Clooney). Des de la National Library of Medicine fins a la Biblioteca Militar Pritzker, son multitud de biblioteques públiques, universitàries i de recerca que fan servir aquesta tecnologia per comentar novetats, recomanar lectures o difondre els seus actes arreu.

Però, i aquí? Doncs mireu, he buscat i rebuscat, he fet servir directoris i pàgines web especialitzades (d'alguna cosa m'havia de servir les classes de la facultat), i he mirat de buscar algun podcast relacionat amb biblioteques en la llengua de Cervantes o en la d'Espriu, i he arribat a una conclusió: no n'hi ha cap.

Bé, sí que n'hi ha un, però té truc: el podcast de la Fundació Laporte, un podcast que té com a "director tecnològic" i editor de so.. a mi.

El Podcast es pot consultar aquí i un s'hi pot subscriu-re a través d'iTunes. També disposem d'un segon podcast, destinat a ciutadans, a la web de la Universitat dels Pacients. L'objectiu és clar: les revistes mèdiques són incomprensibles de cara al ciutadà normal i corrent, i el meu jefe es dedica a explicr-ho de forma més o menys senzilla.

Després d'aquest moment de publicitat, la reflexió és clara: els podcasts són una eina que pot ser útil de cara a la promoció del nostre centre, però com sempre a l'Estat Espanyol anem a la cua. Bibliotecaris del món mundial, let's podcast!

3 comentarios:

  1. Enric, hijo, me gustaría darte la enhorabuena o la razón por el post... pero ¡es que no me entero de ná! AAAJAJAJAAAAAAAA

    Aun así, perdóname, FELIZ AÑO!! Me encanta estar aquí.

    Y FELIZ AÑO PA LA CRISTI TAMBIÉN. Te eché de menos, moza. :-(

    ResponderEliminar
  2. Vaya, estaba tanto tiempo fuera de onda que me olvidé que la audiencia había crecido en el sector castellano-hablante... bueno, no problemo (como diría el T-800), el próximo lo hago en la lengua de Cervantes para compensar y mantener el bilingüismo real en el blog.

    Feliz año pa tí también. Alegría, alegría!

    ResponderEliminar
  3. Anónimo3/1/07 11:41

    ¡Muchísimas gracias Enric! Voy a leerlo... ;-)

    :-********

    ResponderEliminar

 

Twitter

About