Futbol a la EUBD

Si hi havia dos elements característics del lloc on vaig estudiar què era això de ser bibliotecari, aquests eren que la proporció de nois era molt baixa, i que estàvem molt a prop d'un santuari de la diversió (el Camp Nou) i molt lluny d'un altre (qualsevol campus que la UB pogués tenir a Barcelona). Aquest "caldo" de cultiu només podia desembocar en una cosa: els pocs nois que feiem la carrera (i que no estàvem interessats en prendre'ns-la gaire seriosament) ens reuníssim de forma periòdica al voltant d'un tema que ens agradava a tots: el futbol.

No era pas gaire estrany veure com algun dels membres de la Quinta del Pecio (un dia d'aquests parlaré sobre aquesta colla) es portés a classe qualsevol diari esportiu (bàsicament, El Mundo Deportivo o el Marca) per devorar les novetats de la Lliga de les Estrelles, la Champions, o el que toqués. I com no podia ser d'una altra forma, aquesta afició es va traduir en competicions internes aveure qui tenia el millor equip de la Liga Fantástica Marca (que mai era el meu), i en la formació d'una petita penya quinielística que mai ens va treure de pobres.

Però aquesta afició calia que sortís d'alguna manera, i estava clar que asseguts fent quinieles no anàvem pel bon camí. Així, en un dia que es recordarà in secula seculorum, se'ns va acudir muntar la primera lliga de futbol bibliotecari.

Ràpidament ho vam donar a conèixer per tota la facultat (no era pas gaire difícil, ja que només érem 6 classes per torn, i hi havia 2 torns), i la idea va arrelar molt ràpidament en tots els àmbits. Així, poc a poc vam anar muntant un campionat entre classes de futbol sala, que jugaríem en una pista annexa a la facultat, propietat de l'institut que teníem al costat. Equips com Los Osos, Las Exterminadoras Negras (un equip femení que comptava amb una jugadora de l'Espanyol femení), els Ranganathan Boys o La Quinta del Pecio ens deixàvem les costelles cada migdia per provar de classificar-nos bé de cara al play-off final. El sistema de competició era molt fàcil: la lligueta prèvia servia per ordenar els emparellaments del play-off final, decidint el torneig en una sèrie de partits d'una sola volta.

Servidor es va deixar les costelles de forma literal quan, en un dels partits de la fase prèvia, vaig saltar amb tan mala fortuna de caure d'esquena a terra (no cal dir que jo era el porter), i em vaig lesionar, donant pas a la portera suplent, la Rosa Padreny. El resultat no el recordo, però sí recordo anar cap a l'estació aquell dia com una mala imitació de Chiquito de la Calzada.

A la final va arribar el nostre equip i Los Osos, i després d'un enfrontament acarnissat ens vam endur la copa (érem tan professionals que fins i tot vam dur copa), una copa que ràpidament vam omplir de cervesa i vam exhibir enmig de la classe del Gascón (àlies, el chiquitistaní de la FBJL).

Com a nota friki, el nostre equip fins i tot tenia himne, amb música d'un servidor i lletra de l'Anita Gómez, la meva xicota. No cal dir que aquest document es troba en el més absolut dels ostracismes, i que d'allà no en sortirà ("Quinta del Peciooo, Quinta del Pecio...").

El link
Competència gens deslleial en castellà: La Imagen Social del Bibliotecario. Un blog germà amb articles bons de veritat.

Escoltant...
Alizée - Moi... lolita (la reina del frufrú)