Com deia. No només de catalogació, classificació i futbol vivíem aquells Estudiants Aspirants a Bibliotecari. També estaven les tardes al laboratori d'informàtica, amb les nostres primeres aproximacions a les macrocerques booleanes amb Dialog, els primers capbussaments a Medline o alguna temptativa a Internet, que tot just començava a difondre's en aquestes contrades. En aquelles tardes d'apatia ens dedicàvem a tasques molt lucratives. Un company de classe, popular per la vistositat de les seves camises, instal.lava com a tapís dels ordinadors de l'aula el patró de la camisa que portava aquell dia. Vestia el laboratori d'uniforme i alegrava el panorama. Era comú de tant en tant picar-nos entre nosaltres: posar a un company missatges d'error ficticis com Chung error. Press Ctrl+Alt+Supr perquè es desconectès i marxès emprenyat, o intercanviar als teclats de l'aula annexa tecles contígües, particularment usuals, com M per N, i B per V. Escriure així no era fàcil... També jugàvem durant hores a fer monigots amb el Paintbrush, fet que va derivar a la creació de la The Paintbrush Company.Les anècdotes allà són gairebé infinites. Què voleu, encara no havíem descobert el solitari, i d'alguna manera havíem de mantenir la nostra única neurona desperta. També recordo un profitòs dia al laboratori en què em vaig adormir escoltant la monòtona veu d'un professor i ell, en adonar-se, començar a cantar en veu forta per atraure la meva consciència a la realitat de les quatre parets on èrem. Ho va aconseguir, així com va aconseguir atraure la consciència de tota la classe cap a mi. Eren tardes d'hivern i pluja, on la nostra major activitat cerebral es produïa mirant per la finestra els jardins de Maternitat i passant-nos notes entre nosaltres, activitat permesa pels profes perquè ni un -ni un- mai ens va cridar l'atenció, tot i que sèiem a primera fila i ens hi passàvem tota la tarda. Perquè després diguin que els bibliotecaris no són permissius...
Estranyament, no recordo que en Pini infectès amb algun virus estrambòtic aquells ordinadors, tasca en què es va convertir en un especialista, com a mínim amb el meu pobre ordinador domèstic que patia les seves tortures. Estranyament també, ara és webmaster de la FBJL, i pel que sé, els ordinadors encara estan en peu sense gaires desperfectes. Una clara mostra de què l'evolució positiva és possible.
L'acudit
